MUSTAIX

   La Mei observa pel retrovisor el Boris que amb l’alè entela el vidre de la finestreta del cotxe i amb el dit hi perfila dibuixos que es queda mirant fixament fins que desapareixen. —Boris, què fas? Com ha anat avui a l’escola? —Dibuixo la Mila— contesta el Boris sense apartar la vista del vidre. —A la Mila? No sembla pas una gossa des d’aquí. —La Mila és un estel ara, i jo també ho seré, oi mama? —Encara falta molt perquè siguis un estel fill—li diu la Mei posant la marxa per avançar uns metres fins a quedar parats en una caravana de cotxes inacabable. —Com ho he de fer per ser un estel? La Mila m’espera per jugar i jo tinc ganes de veure-la. —La Mila t’esperarà el que calgui, i mentrestant pots jugar amb els teus amics de l’escola, no trobes? —Mama, jo soc diferent?—pregunta el Boris buscant els ulls de la mare al retrovisor. —Diferent? Com de diferent? Diferent de qui? —Diferent dels altres nens de la classe—diu el Boris abaixant el cap entrelligant els dits d’una ma amb ...

    Ha arribat el fred com sempre arriba. Un matí et lleves i el terra és blanc. Des de la finestra observo els arbres vençuts per el pes de la neu. Quan l’aire s’envalenteix trenca els branquillons congelats i les fulles que encara s’hi sostenen. Un raig de sol es filtra entre la massa espessa d’un cel encapotat i en la seva trajectòria transforma la pluja fina en una cortina de cristalls preciosos. Des d’aquí, des d’aquesta finestra quan la pau no era una sensació, era un lloc, les coses es feien petites i insignificants. Les bestioles baixaven del bosc i es passejaven pel camí que portava al llac. Animals de sang calenta que amb les seves petjades deixaven el rastre, fonien la neu i la convertien en bassals d’aigua bruta que s’escorria camí avall com en un entramat de venes podrides. Podrides com l’aire que respiràvem amb aquella guerra sagnant, inacabable i tant llarga com els dies sense pa. Al voltant tot era destrucció, els que ens vam quedar vivíem empresonats en una re...