Desperto. Després d'una nit de corredisses i lladrucs dels peluts de casa, per la tarda-vespre d'ahir moguda, envoltats de caçadors, que persegueixen pels voltants de casa als senglars, i aquests, suposo que colpits, per veure com redueix la seva manada baixen de nit fins aquí, no sé si a reinvindicar el seu dret a viure, en un espai que els hi és propi i que com sempre, els humans perturbem amb aquesta sobervia, tant nostra, de pensar-nos que tot ens pertany.
Desperto, per la fredor de la trufa humida del Drac sota el meu coll, jo estic boca avall, ell intenta que jo recuperi la verticalitat i em llevi i em posi de peu, perquè avui és més tard , la nit moguda, fa que els llençols s'aferrin més del compte , i ell te gana, te ganes, i no vol estar més estona sol, amb la trufa explora tota la meva cara ,fins que obro els ulls.
Feliç, mou la cua i jo amb una mescla de resignació i morir d'amor, em llevo.
Al peu d'escala m'espera el Brot, mou la cua content, amb la piloteta preferida del moment a la boca, comencem el ritual "matutí"
Jo asseguda a l'ultim esgraó, pilota en ma, demanant la llepada que humiteja el meu rostre, en forma de beset, del meu lleó preciós, impacient, me'l fa i correr fins al plat reclamant que l'ompli, un intercanvi d'interessos en tota regla.
Un dia més que comença amb la Serra envoltada de boira, imatge que em té atrapada uns instants pels degradats que formen les muntanyes, fantasmagòrics, onírics, semblen diorames dels teatrets de paper, aquells en que cada capa era un escenari i movies envant i enrere.
Entro i premo el botó de la cafetera, obro el mac i busco una de les playlist que tinc curosament ordenades, comença a sonar Fuel to fire d'Agnes Obel, junt amb l'olor del cafè.
Decideixo que aquest serà el tempo i l'aroma d'avui.
Bonic despertar cu-an l'amor del Bo asoma al día
ResponElimina