Quan et miro, veig un arbre. Un arbre fort d'arrels, on hi neixen unes conviccions fortes i fermes. Amb branques harmonioses i fràgils que es mouen amb les tempestes de la vida i que a vegades es trenquen escopint mil estelles, que no deixen indiferent l'espai i l'entorn que habitem. Soc al costat, a la teva ombra fresca, encisadora, quan el sol és alt i crema, M'abraço a la teva escorça i sento que sóc a casa. Voldria seure amb el cos reposant al teu tronc, la resta dels dies que vindràn. Fer-m'hi un gronxador i moure'm amb sintonia amb les teves fulles i volar tant alt, com l'aguila que ve a visitar-nos les tardes d'estiu quan el sol baixa i queda la remor d'aquella brisa suau, on voldria quedar-m'hi per sempre. Ets l'arrel que m'aferra a la terra que serena els moviments sísmics sota els meus peus descalços. Ets la sàvia que em regenera per seguir endavant. Ets l'escorça escolpida, amb els solcs de les nostres vides, amb les ...