MUSTAIX

 Al jardí, sota l'ombra d'un noguer. Amb l'escalfor d'un sol tendre i suau de primavera, desgranant pèsols, viatjo a l'abisme de la meva part més antiga. Descalça amb els peus enfonsats a la terra, sota un cel net i blau. Sé que ets a prop meu. Hem descobreixo taral.lejant "Toda una vida" de Machín.  Als llavis, el regust i l'aroma de l'esmorzar d'aquelles sopes de pa dur banyades al cafè amb llet.

Cau la tarda, el sol s'amaga rera la serra  regalant-me els ultims rajos, que banyen la meva pell. Cau la tarda, sota el cirerer florit,  la brisa recrea una pluja suau de pètals blancs, que vesteixen l'hort amb una capa sedosa i brillant Cau la tarda, i amb ella les corredisses del Drac,  que ara jau gaudint amb mi, d'aquesta màgia dels capvespres Cau la tarda, el sol rere els molins que intercepten la llum,  creant efectes estraboscòpics que dilaten el temps. Cau la tarda, i amb ella l'escalforeta suau,  d'un sol encara lluny del calorós estiu Cau la tarda, davant els meus ulls plens de nostàlgia, de cims conquerits i ara sotmesos als descens estrepitós,  sense pautes ni assaig Cau la tarda, lentament amb el bategar dins meu,  d'un estat que no reconec i que em talla l'alè Cau la tarda, i amb ella, jo