Xim-xim

 Omplint la regadora sota l'aixeta, amb llàgrimes resseguint-me les galtes,

 ploro com les plantes, que no sé si estaré a temps a salvar.

T'apropes desconcertat, no esperaves aquesta tristesa, m'abraces,

 i jo sanglotant m'aferro a tu, i endevino la teva pell, 

que m'evoca al lloc on vam començar.

Sense l'aigua les flors no poden viure, 

ni jo, sense la teva pell.